El PSOE i el PP

Ximo Puig, secretari general de la sucursal valenciana del PSOE, ha afirmat que “no hi haurà cap govern de gran coalició PSOE-PP”. I potser siga cert. No perquè se li puga atorgar gran credibilitat a Puig sinó perquè, al pas que van, és ben probable que no sumen prou.

La davallada del bipartidisme pervers és l’única cosa certa en l’horitzó polític. I, amb ella, s’ha acabat l’alternança, eixe cercle viciós, fruit d’un sistema electoral injust que prima les majories. L’alternança (és a dir: ara tu, ara jo) ha propiciat que, malgrat les frases grandiloqüents o el teatre a què ens han acostumat, PP i PSOE ho pacten quasi tot, des del convenciment que hi ha coses que és millor no tocar-les, a l’espera del “ara jo”. L’exemple més reeixit fou la modificació de l’article 135 de la constitució espanyola (eixa que no es pot tocar!) proposat pel PSOE de Zapatero (a escassos dos mesos d’acabar la legislatura) i acceptat (com no!) pel PP. Eixa reforma ha donat ales a les retallades socials de Mariano Rajoy i les ha “justificades” legalment, al mateix temps que ofegava econòmicament moltes comunitats autònomes i ajuntaments. Un acord fet per defensar els interessos de les oligarquies financeres, però en contra dels interessos generals de la ciutadania. Una traïció que va comptar amb el vot favorable al Congrés de Pedro Sánchez, el nou secretari general del PSOE.

     

No és necessari, per tant, cap govern formal de coalició. PSOE i PP fa temps que govern junts. Uns a l’aparador i els altres al rebost. I, sempre, a favor dels poderosos. Han pactat tèbies reformes de la llei hipotecària; s’han negat junts a retornar els diners als preferentistes estafats; uns encetaren i altres remataren una reforma laboral que mutila els drets de la classe treballadora; cap dels dos ha escomés una reforma fiscal justa, que propicie la redistribució de la riquesa; han mantingut la dependència política del sistema judicial… O, en un to menor però tremendament simbòlic, s’han negat fa poc a la publicació dels viatges dels diputats o diputades.

En una cosa coincidisc amb Ximo Puig: “la ciutadania necessita esperança i passar la pàgina del PP”. Però, afegisc jo, la del PSOE també. Almenys la del PSOE de l’alternança. També a casa nostra.

Amb el jovent recuperarem el País

Fa uns anys, el Bloc Jove realitzà este vídeo per explicar i reivindicar el nom de País Valencià. Alguns em pregunten per què m’he presentat a les primàries de Compromís. Ací teniu alguna de les possibles respostes: perquè m’estime el meu país i estic convençut que, amb el jovent que ens espenta, el recuperarem.

Entrevista en Gente de la Safor*

Foto: gendelasafor.com

– ¿Por qué se presenta como precandidato para las listas de Compromís a las Corts Valencianes?
– Por una razón muy evidente. Me hace mucha ilusión, sin eso no habría nada. He llegado a la conclusión de que me encantaría poder participar en el momento histórico que yo considero que se va a producir en mayo de 2015, y es que el nacionalismo político consiga estar en la Generalitat y poder echar al Partido Popular de la Generalitat. Tanto a mi como a mis compañeros, me encantaría ver mi nombre en la lista electoral de Compromís en este momento histórico. Además, pienso que sería un reconocimiento a la comarca, creo que la Safor tiene un peso específico dentro del valencianismo político y creo que ha de estar presente. No soy el único de la comarca que se presenta y eso constata el peso que tiene la Safor en Compromís.

– El sistema de votación de Compromís es complicado y hace difícil el hecho de presentarse y de obtener representación en la lista…
– Sí. Todos tenemos la legítima aspiración cuando nos presentamos de quedar lo más arriba posible y obviamente estar en un puesto que te permitiera ser diputado sería un auténtico gozo y una alegría pero hay que reconocer que es difícil. El sistema de primarias que nos hemos auto impuesto incluye toda una serie de condicionantes para preservar la pluralidad y que implica que todos los partidos que forman parte de Compromís tentar representación. Además está la cuestión de la paridad de género, a eso hay que sumar otros factores. Hay que reconocer que la lista de candidatos y candidatas que se presentan es de gente con una valía contrastada y lo que es más importante, durante los dos últimos años yo he estado un poco apartado de la primera línea y eso influye mucho. Desde ese punto de vista es complicado pero espero tener el apoyo de la comarca y que el trabajo orgánico que estoy realizando en la Ejecutiva Nacional del Bloc me dé más posibilidades.

– Llegado el caso de que formaras parte del grupo en Les Corts. Os ponéis en el lugar de los pactos porque parece claro que no habrá mayorías absolutas.
– Esperemos que no las haya. La situación en la que desgraciadamente se encuentra el Pais Valencià y que puede comprobar cualquier ciudadano: portada estatal día tras día en temas de corrupción, derroche y obras faraónicas sin sentido, etc… Si con todos estos casos que constatan una pésima gestión por no hablar de la comisión de delitos, vuelve a ganar el mismo partido creo que tendríamos un serio problema para analizar sicológica y sociológicamente de qué está pasando. Espero que eso no pase, el ambiente y las encuestas nos llevan a pensar que el Partido Popular no va a tener la mayoría absoluta y es problable que ni siquiera gane las elecciones.
En esa situación, podríamos ser todos partícipes de ese cambio, pero tenemos claro que queremos un cambio no un recambio. El Partido Socialista cuando gobernó, y de eso hace muchos años, no dejó los cimientos adecuados para que muchas de las cosas que han pasado sucedieran y tampoco nos genera mucha confianza l actitud que ha tenido el PSPV cuando el PSOE ha gobernado en España.
Nunca daríamos un cheque en blanco, lo que está claro es que queremos ser actores principales y tenemos que plantearnos cómo y de qué manera. Lo que no vamos a permitir ni por acción ni por omisión es que el PP continúe gobernando.

– La aparición de Podemos ¿Cómo puede influir en vuestro electorado?
– Hablo por intuición pero los pocos datos que nos aportan las encuestas lo que dicen es que Podemos compite de una manera muy potente con Esquerra Unida y el Partido Socalista e incluso recibe votos del PP de antiguos votantes que castigaron en su día la gestión de Zapatero. Es evidente que con nosotros también compite ya que coincidimos en muchos de los planteamientos e incluso ahora vemos que Podemos lanza propuestas que Compromís lleva pidiendo desde hace muchos años como la cuestión de la deuda ilegítima o el eslogan de “Rescatem Persones”. He de confesar que hay una muy buena sintonía con Podemos pero también existen diferencias como su concepción mas estatal y centralista. Creo que en estos temas les falta algo de definición. En todo caso creo que podría quitarle a Compromís algo de crecimiento, pero no le quitará electorado de una manera muy clara.
Es indiscutible que sin la aparición de Podemos el resto de formaciones de izquierda habrían crecido pero creo que si finalmente se presentan a las elecciones autonómicas, los que sufrirán más serán Esquerra Unida y el Partido Socialista.
En cualquier caso, bienvenidos sean y llegado el caso estoy seguro que participarían en el cambio si son necesarios. Desde algunos ámbitos de la izquierda les preocupa y critican la aparición de Podemos, probablemente lo hagan desde un punto de vista un poco egoísta porque está claro que a todos nos afecta pero creo que hemos tenido la suerte que en la situación que estamos de crisis a todos los niveles, el “populismo” haya desembocado en una opción de izquierda rupturista como es Podemos y no de otras maneras como ha pasado en Francia con la irrupción de la ultra derecha e incluso el fascismo. Hemos tenido suerte que esa rabia se haya enfocado ahí.

– A nivel local, se ha puesto en marcha la plataforma Més Gandia, ¿significa la posibilidad de llegar a un programa común entre Compromís, Esquerra Republicana, Esquerra Unida o incluso Podemos?. ¿Se abre la puerta a una coalición?.
– Lo que teníamos claro a la hora de abrir esta asamblea ciudadana de amplio espectro es que hacía falta un espacio donde se pudieran confrontar ideas y se pusieran encima de la mesa compromisos que, de manera ineludible, la presencia de la izquierda debía realizar en la ciudad. Era necesaria una plataforma que pudiera recoger otras voces de movimientos ciudadanos y asociativos. Es un instrumento, el final de la aventura de Més Gandia lo decidirá la propia asamblea. Está claro que hay partidos que le dan soporte y tendrán que decidir después a título individual. No rehuyo la contestación, cabe la posibilidad de una lista única a la izquierda del PSOE, cosa que personalmente creo que sería interesante pero eso ha de nacer de la voluntad de las personas y de los partidos que la forman y sobre todo si se tiene claro para qué. Al final, una de los errores de lo que ahora se llama la vieja política o de las coaliciones que antes se realizaban era hablar de tos antes que de los contenidos.

– Eso tiene una dificultad. Ahora mismo Compromís está en un proceso de confección de listas.
– En las primarias se determinará el orden en el que los candidatos de Compromís formarán parte de la lista electoral, si después hay algún tipo de acuerdo, se tendrá que incorporar a otras personas pero siempre respetando el orden de sus representantes.

– Usted ha sido un afectado, personal y políticamente por las políticas del señor Torró en Gandia. ¿Cómo valora la situación de la ciudad hasta ahora bajo el gobierno del PP?
– Personalmente fui un afectado pero tuve la suerte de que personalmente ya había decidido dar paso a la que, en principio, deberá ser nuestra candidata a la alcaldía, Lorena Milvaques. Entendía que después de un tiempo suficiente debía apartarme. Por eso, el trauma de la decisión antidemocrática del Señor Torró no fue tan grande. De una manera muy calculada, lo que se intentaba es que determinada gente no pudiéramos hacer política y en mi caso, porque había una incompatibilidad legal entre ser funcionario municipal y regidor sin exclusiva. No era que me quitara el sueldo sino que me quitara la condición legal de dedicación exclusiva. Se podría haber hecho de una manera más inteligente como no quitar la exclusividad pero poner un sueldo ridículo para hacerlo imposible.
No he sido el único afectado, se han tomado toda una serie de decisiones que nosotros entendemos que han sido equivocadas, antidemocráticas e incluso inesperadas y digo inesperadas porque nosotros teníamos la ingenuidad de que después de haber sufrido juntos determinados aspectos que no eran del todo democráticos por lo que respecta a la falta de participación, por parte del anterior gobierno de Orengo y Mut, el Señor Torró había entendido que en política somos necesarios todos pero la sorpresa es que estamos ante un alcalde tremendamente personalista que es secundado por sus concejales del ayuntamiento de Gandia que no lo ha entendido. Está entrando en una espiral que ha hecho absolutamente irrespirable el ambiente político en esta ciudad. Ese es uno de los argumentos para que de ninguna manera Torró no repita alcaldía. Hay que recuperar la normalidad política, la capacidad de diálogo entre las diversas formaciones de diferentes ideologías. Poder sentarnos en una mesa donde se aportaran las soluciones de todos, cosa que no pasa ahora de ninguna manera.

– ¿Cree que la situación en Gandia y la comarca cambiará con respecto a los diferentes gobiernos?
– Creo que sí. En estos momentos hay una tendencia no se en qué grado de pérdida de peso del bipartidismo. Los dos grandes partidos van a tener un tropezón muy grande y eso va a cambiar los mapas políticos en muchos pueblos y autonomías del Estado Español y dará la posibilidad de la aparición de nuevos factores con los que necesariamente, deberemos sentarnos a hablar sobre lo que se debe hacer. Algunos lo critican hablando de situaciones de ingobernabilidad pero la Democracia es eso, y no hay nada mejor que poder hablar de todo con todas las sensibilidades posibles.

DESCARREGAR EN PDF

*publicada en gentedelasafor.com el 19/12/2014

Les molles o el pa sencer?

Mentre la justícia continua imputant, en un degoteig constant, a dirigents del PP (els últims, novament Camps i l’exconsellera Johnson per l’afer de la venda de l’empresa de la Fórmula 1) ens venen com a gran notícia que el ministre Montoro ens perdona els interessos pel diners prestats per fer front al deute de la Generalitat.

És evident que la nefasta situació econòmica de les nostres finances està originada per la pèssima i delictiva gestió dels governants. Però també ho és que el nostre país pateix unes balances fiscal negatives amb l’estat espanyol d’aproximadament 1.200 milions anuals durant els darrers 25 anys, com reconeixen tant Zapatero (ara, mare!) com el propi Ministeri d’Hisenda del govern espanyol (ai, mare, també!). Tanmateix, ni l’un ho va resoldre abans, ni l’altre pensa fer-ho ara.

Esta diabòlica conjunció (espoli fiscal i corrupció) ens ha anat empobrint fins els punt que el País Valencià encapçala els rànquins més vergonyants de l’estat espanyol: atur, pobresa infantil… i, per suposat del deute públic (molt d’ell il·legítim, cosa que venim denunciant des de fa temps Compromís i, ara, també Podemos).

El deute públic fou reconegut pel pacte PP-PSOE en la reforma exprés de l’article 135 de la constitució espanyola com a prioritari, per davant d’altres drets socials, en una claudicació als interessos de les oligarquies financers. I, per pagar-ho (per pagar als bancs), l’estat ens presta diners, a un interés superior al fixat pel Banc Central Europeu.

Ara Montoro ens perdona els interessos i el nostre Conseller s’alegra i es conforma. Però res diu de la necessitat de revertir la situació del finançament del País Valencià. Per a mi, haver de rebre préstecs per no comptar amb els diners que em pertoquen no és cap alegria.

En conclusió, doncs: d’una banda, cal acabar amb la “fera ferotge” del PP i, d’una altra, exigir un concert econòmic, semblant al que tenen Navarra o el País Basc. Perquè, com deia l’Ovidi, “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”.

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/12/19/consell-tendra-750-millones-ano/1203360.html

http://www.eldiario.es/cv/Zapatero-Comunitat-Valenciana-historicamente-infrafinanciada_0_330367858.html

http://www.diarioinformacion.com/politica/2014/02/01/expertos-montoro-admiten-expolio-sufre/1464409.html

O uns o els altres. Trieu

Demà la Conselleria que dirigeix María José Catalá (quina putada de cognom per a la dona!) té previst realitzar una consulta als pares i les mares dels col·legis per veure en quina llengua volen l’educació dels seus fills. Jo no conec cap lloc on no s’eduque els xiquets en la seua llengua. Però, al marge d’això i de la trampa de la consulta, la tria es realitza a l’hora de la matrícula. A Catalunya, el ministre Wert criticava el sistema educatiu i aprovava una llei per donar cobertura a les famílies “discriminades” que volen l’escolarització en castellà, a les quals se’ls pagaria un col·legi privat, possibilitat a la que finalment s’hi han acollit 40 (ja veus). Mentre, al País Valencià, 120.000 famílies que demanaren l’escolarització en valencià no ho han pogut fer, sense que al senyor Wert això li preocupe el més mínim ni, per suposat, els pague una escola privada com als que volen el castellà a Catalunya.

El menyspreu de la Generalitat Valenciana per la nostra llengua és un insult permanent als nostres pares, als nostres avis i besavis (també els de la consellera Català que considera un “defecte” la seua llengua materna)… i una forma de barrar el nostre futur com a poble. Però no podran. Us deixe l’enllaç de dos vídeos: l’un, el present que ens governa i que s’avergonyeix del que som:

l’altre, el futur que ens ve:

Jo em quede amb ells. I vosaltres?

Candidat a les #PrimàriesCompromís

PER QUÈ JOSEP MIQUEL MOYA?, per Ignasi Mora

Per diversos motius. Per ser un polític homologable respecte a
qualsevol altre de qualsevol parlament, si bé compta a més a més amb
un pensament polític ben estructurat, sap parlar en públic, sovint
resulta brillant i comprensiu, adopta posicions avançades des d’un
punt de vista ideològic i alhora s’expressa amb moderació, és un gran
treballador, coneix la maquinària de les administracions, ha
participat del moviment cultural de Gandia, és llicenciat i exerceix
professionalment de bibliotecari. Així i tot, Josep Miquel Moya és la
nostra persona al Parlament per uns motius que ultrapassen les seues
capacitats, encara que s’hi recolzen. A la Safor, pel seu significat
capdavanter en el valencianisme polític dins del país, necessitem un
representant en les Corts Valencianes. Però un representant que haja
paït i estiga vinculat al moviment cultural de Gandia, ciutat
literària i dels Clàssics, perquè constitueix el nucli essencial de
desenvolupament literari, cultural i cívic de Gandia i, per tant, de
la resta de la comarca.

Ignasi Mora

En les Corts Valencianes

Companys i companyes:

“Ací em pariren i ací estic, pobre de béns i ric de dies” (Vicent Andrés Estellés)

He decidit presentar-me al procés de primàries que tant ens ha costat d’aprovar. Ja he manifestat diverses vegades que no és el reglament que m’agradaria, però és el que, democràticament, hem decidit. I, malgrat tots els peròs que li podem atribuir (raonadament), és, sense dubte, un dels més avançats de l’entorn.

Em fa il·lusió, molta. Tanta que no em perdonaria deixa passar l’oportunitat de participar en un moment històric. Almenys així el considerem els qui duguem anys i anys (hi ha qui pensarà que massa i tot) treballant pel nostre País. Personalment, fa quasi quaranta anys que milite activament en el nacionalisme polític, representant tots els papers de l’auca, com podreu veure, si us interessa, en el currículum que ens obliguen a adjuntar. I us puc assegurar que mai hem estat tan a prop de, com diu Serrat, “arribar tots cap al cel… amb les mans ben netes”. Només això, que em permeteu participar-hi (amb el vostre aval) ja em seria prou.

Però, lògicament, aspire també a poder representar-vos a les Corts, on, a banda de la il·lusió que se’ns pressuposa a totes i a tots, puc aportar l’experiència en la gestió com a portaveu a l’Ajuntament de Gandia durant deu anys i Primer Tinent d’Alcalde i el coneixement del País, gràcies al treball orgànic desenvolupat a les distintes executives local, comarcal i nacional. Però, sobretot, una dedicació exclusiva i una estima sense límits al meu País i el vostre, de qui em declare profundament enamorat, malgrat els voltors i carronyers (d’ara i d’abans) conxorxats miserablement per humiliar-lo, per anihilar-lo.

La Safor, la meua comarca, ha estat una de les que més ha contribuït a mantindre viva la flama del valencianisme i el que representa d’estima per la terra, la llengua, la història, la cultura del nostre país… i la seua gent. I, tot i que no gosaré atribuir-me cap mèrit, crec que alguna cosa he aportat al llarg dels anys. Sé que el país és divers i fóra egoïsta i presumptuós reclamar la presència a les Corts de cap comarca en concret. Però, d’altra banda, també enriquiria el proper nombrós grup parlamentari.

Siga com siga, i amb independència de que considereu oportú avalar-me (i, després, votar-me) us encoratge a que participeu en el procés, inscrivint en el cens a amics, familiars, coneguts… perquè participen també d’este moment històric que serà l’inici de la recuperació de la malmesa dignitat del País Valencià i que voteu per qualsevol de la resta de companyes i companys que han donat el pas i que compten amb la mateixa o major capacitat que jo. A tots i a totes les votaria amb els ulls tancats i, siga quin siga el resultat final podran continuar comptant amb mi.

I, finalment, demanar-vos disculpes si no puc participar més activament de la campanya, ja que les meues obligacions professionals com a bibliotecari a Gandia m’ho impediran amb molta probabilitat. Tanmateix, agrairia que em féreu arribar allò que considereu oportú per correu electrònic o les xarxes socials. Em compromet a respondre-vos.

I gràcies a aquells que heu tingut la paciència d’haver llegit fins ací.

Visca el País Valencià i recordeu que, com diu Obrint Pas, “amb les batalles quotidianes, amb les guerres de sempre, amb el teu compromís, seguirem!